Teatre Circ Apol·lo

dc.coverage1899-2005
dc.coverage.spatialVilanova i la Geltrú
dc.creatorAntoni Ramon i Graells
dc.date.accessioned2026-01-14T08:06:45Z
dc.date.issued2017
dc.description<p style="line-height: 150%;">Malgrat que no consta que s’hi hagués fet cap funció de circ, l’Apol·lo de Vilanova i la Geltrú era, tipològicament parlant, un teatre circ; el darrer dels de Catalunya. El valor arquitectònic de l’Apol·lo era la seva singularitat. Es distingia per tenir unes característiques inusitades en un teatre a la italiana convencional. L’edifici es composava de dues parts ben diferenciades morfològicament, estructural i constructiva: la circular, destinada segons el cas al públic i a l’arena central, i la caixa escènica, on s’allotjaven també els camerinos. El sistema estructural de la part circular consistia en dues rodelles de pilars de fusta, mentre que la caixa escènica i els camerinos eren de maó<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; font-family: 'Times New Roman', serif;">. </span></p>
dc.description<p><span data-mce-mark="1">L’origen de l’Apol·lo se situa l’any 1878, quan el marquès de Samà compra un hort davant de l’Hospital i obre al públic els Jardins d’Apol·lo, a l’interior dels quals aixeca una sala de ball i l’any 1884 un cafè, just quan cedeix el recinte a l’Hospital. El 1899 s’inaugura el Teatre Circ Apol·lo, amb materials procedents d’un teatre anterior de Vilanova: el Tívoli. L’any 1907 tenen lloc les primeres sessions de cinema, la programació de les quals pren protagonisme al llarg dels anys cinquanta, alternada amb balls organitzats pel Fomento Vilanovés.<br /></span></p> <p>Jean Guy Lecat, que era director tècnic de les Bouffes du Nord i cercador de llocs teatrals de Peter Brook, coneixia la sala des de 1998, la qual l’havia seduït per la seva originalitat i el seu valor espacial. L’any 2004 l’Ajuntament de Vilanova li encarrega un informe sobre la reobertura del local. En l’escrit que va presentar valorava la força teatral d’un lloc que mantenia viva la seva memòria. L’informe es va entregar el mes de desembre i al cap d’un mes el teatre fou pres per les flames. Un «accident» acabà amb la seva existència.</p>
dc.identifier1016
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2076
dc.peudefotoTaquilla, únic vestigi del Teatre Apol·lo (Vilanova i la Geltrú), c. Sant Josep (creative commons)
dc.relation<ul> <li style="line-height: 150%;"><a href="http://cargocollective.com/observatoriespaisescenics/filter/risc/Teatre-Circ-Apolo-Vilanova-i-la-Geltru">http://cargocollective.com/observatoriespaisescenics/filter/risc/Teatre-Circ-Apolo-Vilanova-i-la-Geltru</a></li> </ul>
dc.source<p><span class="small-caps">Garí</span>, Josep Antoni. <em>Descripción e historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días.</em> Vilanova i la Geltrú: El Cep i Nansa, 1996 (v. o.: 1869).</p> <p><span class="small-caps">Lecat</span>, Jean-Guy. <em>El Teatre circ Apol·lo de Vilanova i la Geltrú.</em> 2004. &lt;<a href="http://espaciosescenicos.org/filter/risc/Teatre-Circ-Apolo-Vilanova-i-la-Geltru">http://espaciosescenicos.org/filter/risc/Teatre-Circ-Apolo-Vilanova-i-la-Geltru</a><span style="background-color: initial; font-size: 14.4px;">&gt;</span></p> <p><span class="small-caps">Masdeu</span>, Carles; <span class="small-caps">Ramon</span>, Joan. <em>10 anys de Principal</em>. Vilanova: Ajuntament de Vilanova, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Moreno</span>, Concepción; <span class="small-caps">Parrillas</span>, Isabel; <span class="small-caps">Ramon</span>, Joan. <em>El teatre a Vilanova i la Geltrú. 1937-1985</em>. Vilanova i la Geltrú: Comissió de Cultura Popular, 1986.</p> <p><span class="small-caps">Ramon</span>, Antoni; <span class="small-caps">Díaz</span>, Cèsar; <span class="small-caps">Pardo</span>, Félix. «Recuperació d’espais teatrals a Vilanova i la Geltrú». <em>Revista de crítica arquitectònica</em>, núm. 7 (2002), p. 12-25.</p>
dc.titleTeatre Circ Apol·lo

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal