Jaume Brossa
| dc.coverage | (Sant Andreu del Palomar, 1868 - Barcelona, 1919) | |
| dc.creator | Joan Tomàs Martínez Grimalt | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:45Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">Crític, periodista, propagandista i dramaturg. Fill del mestre i primer alcalde constitucional de Sant Andreu, Marià Brossa i Arnó, inicià la seva activitat com a articulista al principi de la darrera dècada del segle <span class="small-caps">xix</span> gràcies a la seva incorporació com a redactor a <i>L'Avenç</i> a finals de 1892. Durant aproximadament un any es va convertir en el portaveu, a través d'un seguit d'articles programàtics, del modernisme més audaç, i actuà com a divulgador de les grans novetats estètiques i ideològiques del moment, especialment Nietzsche i Ibsen. Al mateix temps, va exercir de crític literari i teatral, i, fent gala d'un estil abrandat i agressiu, va destacar pel seu acarnissament contra les grans patums catalanes del vuit-cents, tot reivindicant l'emergència d'una nova literatura amb un profund sentit social. Va abandonar la revista el 1893 per discrepàncies internes amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó, alguns mesos abans del tancament arran de l'atemptat del Liceu. Després d'aquest primer període a <i>L'Avenç</i>, breu però intens, Brossa, juntament amb Pere Coromines i altres companys de la Colla del Foc Nou, va entrar en contacte amb alguns grups anarquistes, amb els quals va establir ponts de col·laboració. Fruit d'aquest apropament, va esdevenir redactor a la revista <i>Ciencia Social</i>. Aquests anys també foren els de la fundació, conjuntament amb Ignasi Iglésias i Pere Coromines, del Teatre Independent, amb el qual estrenaren la traducció catalana d'<i>Espectres</i>, d'Ibsen, al Teatre Olimpo. El 1896, coincidint amb l'atemptat del carrer dels Canvis Nous, es va desfermar una ferotge repressió que va portar Coromines a la presó i va precipitar la fugida de Brossa a París. Allí va viure un any fins que en fou expulsat i passà a residir a Londres. Tornà de l'exili el 1898 i col·laborà amb <i>Catalònia</i> i <i>La Revista Blanca. </i>El 1900, aquesta vegada per voluntat pròpia, tornà a París perquè se sentia desubicat i desplaçat de la vida intel·lectual barcelonina. Aquell mateix any publicà la seva primera peça teatral, <i>Els sepulcres blancs</i>, un drama deutor d'Ibsen i Hauptmann en què denunciava les convencions burgeses.<i> </i>També estrenà<i> Les flors del desert </i>(1902), obra que s'ha perdut. Cap a 1906 començà, des de París, la seva col·laboració amb <i>El Poble Català</i>, però ja no va gaudir de la notorietat com a articulista que havia tingut en els anys anteriors. Al principi de la segona dècada del segle tornà definitivament a Barcelona i, en els seus darrers anys, codirigí el veterà diari republicà <i>El Diluvio</i>.</p> | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">Jaume Brossa va destacar, sobretot, en la seva tasca d'agitador cultural i va representar, encara que fos per un breu període de temps, la voluntat de transformació més profunda, en el significat de l'expressió artística i social, del modernisme. Ara bé, com constata Marfany (1986), més enllà d'aquest primer període, Jaume Brossa va anar perdent centralitat dins el panorama intel·lectual i es va convertir en una figura secundària amb poc impacte més enllà del tombant de segle.</p> | |
| dc.identifier | 1710 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2457 | |
| dc.local.estrena | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">13 juny 1907. <i>Els sepulcres blancs</i>. Círcol de Propietaris de Gràcia (Barcelona).</p> | |
| dc.local.publicacions | <ul style="list-style-type: disc;"> <li><span class="small-caps">Brossa</span>, Jaume. <i>Els sepulcres blancs</i>. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1900.</li> </ul> | |
| dc.peudefoto | Brossa vist per Ramón Casas (MNAC). Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Marfany</span>, Joan Lluís. «Jaume Brossa: algunes dades noves». <i>Els Marges</i>, 35 (1986), p. 55-75.</p> <p><span class="small-caps">Pallarès-Personat</span>, Joan. «Jaume Brossa i Roger, andreuenc i apòstol del moviment modernista». <i>Finestrelles</i>, 11 (2000), p. 115-120.</p> <p><span class="small-caps">Sunyer</span>, Magí. «Obrerisme i progrés en la literatura modernista catalana». <i>Recerques</i>, 25 (1992), p. 53-72.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Jaume Brossa |