Jesús García Pérez
| dc.coverage | (Barcelona, 19-3-1926 - Barcelona, 29-8-1993) | |
| dc.creator | Xosé Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:47Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Va néixer al si d'una família de ferroviaris i va quedar orfe molt aviat. Iniciat en solfeig, piano i flauta pel seu oncle, finalitzà el batxillerat el 1949 amb una bona base musical, fruit dels seus estudis i de l'assistència continuada a les temporades del Palau de la Música i del Gran Teatre del Liceu. Posteriorment, prengué classes de piano i violí amb Antoni Laporta i Astort i de violí i direcció d'orquestra amb Joan Massià, i fou l'únic deixeble espanyol de Hans Terschen. De 1952 a 1963 dirigí de manera esporàdica però constant diverses formacions, com l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, l'Agrupació de Cambra Manuel de Falla —fundada per ell mateix— i l'associació musical Estela, així com l'orquestra del Conservatori de Sant Sebastià. A més de la seva faceta de pianista acompanyant, foren molt apreciades les seves versions de les simfonies de Brahms i d'obres d'autors contemporanis, com el <i>Pierrot lunaire</i>, de Schönberg, que donà en segona audició a Espanya el 10 d'abril de 1954. Paral·lelament als seus estudis musicals, realitzà la carrera de ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona, i arribà a ser professor a les facultats de Farmàcia i Ciències Empresarials de la mateixa universitat, així com a l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fou cap de redacció de la revista <i>Montsalvat</i> durant tota la vida activa de la publicació (1972-1992), publicant-hi un total de 464 articles de temàtica diversa, singularment d'òpera, a més de treballar en altres publicacions diàries i mensuals. Exercí la crítica musical a publicacions com <i>Mundo Diario</i>, <i>Ópera Actual</i> i <i>Scherzo</i>.</p> | |
| dc.description | <p>Jesús García Pérez fou un eminent crític musical que formava part de tertúlies musicals com Polimnia i l'entorn de la revista <i>Montsalvat</i>. Els seus coneixements musicals i literaris el feien un crític sagaç i voluntariós, respectat en els cenacles musicals. Intentà sense èxit el món de la direcció orquestral, format de manera autodidàctica. Va intentar infructuosament consolidar-se com a director d'orquestra.</p> | |
| dc.identifier | 1479 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2467 | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Los románticos alemanes.</i> Barcelona, 1973.</p> <p><i>Casals.</i> Barcelona, 1979.</p> <p><i>50 entrevistas con gente importante del mundo de la música.</i> Barcelona, 1980.</p> <p><i>Biografies catalanes.</i> Barcelona, 1985.</p> <p>(ed.). <i>Maestros de la música.</i> Barcelona, 1989.</p> <p><strong>Traduccions:</strong></p> <p>Daube, O. <i>Hans Pfitzner.</i> Barcelona, 1979.</p> <p>Chamberlain, H. S. <i>El drama wagneriano.</i> Barcelona, 1980.</p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Soler</span>, S. <i>Jesús García Pérez (1926-1993). Biografia musical</i>. Treball de final de màster, Universitat de Brcelona (inèdit), 2013.</p> | |
| dc.subject | Crític, director d'orquestres | |
| dc.title | Jesús García Pérez |