Putxinel·lis Anglès / Polichinelas Anglés / Titelles Anglès
| dc.coverage | 1873-1986 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Jordi Jané i Romeu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:02Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Nissaga de quatre generacions de titellaires barcelonins, iniciada el 1873 pel tallista d’imatgeria religiosa Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919).</p> <p>El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana (1888-1945), aprèn l’ofici amb el mític titellaire Juli Pi. El 1902 (1904?) funda Putxinel·lis Anglès i actua al Parc d’Atraccions del Tibidabo fins a 1920. De l’octubre de 1921 a l'abril de 1922 fa putxinel·lis a la galeria d'art Sala Reig en una innovadora programació de marionetes i putxinel·lis que dirigeix el folklorista Aureli Capmany. Capmany li fa sovint de presentador en al·locucions en què enllaça putxinel·li i rondallística en un mateix objectiu cultural.</p> <p>De 1923 a 1932, Anglès i Vilaplana actua a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi (més tard Sala Baby). També es dedica a fer funcions de titelles a domicili (comença el 1926 a la mansió del marquès de Villamizar). Durant la postguerra actua al Tibidabo, la Sala Mozart i en festes majors. Anglès i Vilaplana va ser un virtuós de la llengüeta (els seus putxinel·lis cantaven òpera i sarsuela) i molt bon manipulador (els feia ballar polques i xotis i eren espectaculars fent boxa i esgrima).</p> <p>A l’edat de dotze anys, Jaume Anglès i Guzmán (1913-1978) s’inicia en l’ofici amb el seu pare (Jaume Anglès i Vilaplana), i el 1955 comença temporada estable al Turó Park. Renova les posades en escena del repertori familiar i simultaneja el castellet tradicional amb un que anuncia com a «ultramodern», amb efectes de llum i amb decorats del pintor i grafista polonès resident a Barcelona Witold Januszewski (1915-1981). Els caps dels putxinel·lis són fets per l'escultor manresà Jaume Martrus (1889-1966) i pintats per Harry Vernon Tozer.</p> <p>El 3 i el 5 de gener de 1958, Anglès i Guzmán intervé amb els seus titelles a l’òpera <i>El retablo de Maese Pedro</i>, de Manuel de Falla (Gran Teatre del Liceu). La funció es repeteix el 8 de maig de 1962. Anys a venir, el seu fill Jaume Anglès i Vergara actuarà també en una òpera al Liceu (<i>Iris</i>, de Pietro Mascagni, temporada 1973-1974), amb putxinel·lis d’estètica japonesa que ell mateix construirà expressament per a l’ocasió.</p> <p>A la mort de Jaume Anglès i Guzmán, Titelles Anglès perviu amb els seus fills Jaume (10-10-1943) i Josep Anglès i Vergara (27-2-1945), en col·laboració amb els seus cosins Vicenç (2-6-1953) i Miquel Laviós i Vergara (26-1-1956). Continuen fent funcions al Turó Park els dijous, els dissabtes i els diumenges fins al 1982, en què l’Ajuntament de Barcelona no els en renova la concessió. Actuen en locals barcelonins com Els Quatre Gats, El Llantiol i la Fundació Miró, on s’acomiaden oficialment del seu públic amb <i>Faules de can Titella</i> (25-5-1986). Bo i així, el novembre de 2012, Josep Anglès i Vergara i Vicenç Laviós presenten un compendi d’escenes del repertori titellaire tradicional amb putxinel·lis construïts pel primer (<i>Divertimento</i>, sis úniques funcions a la sala barcelonina La Puntual).</p> <p>Per la seva banda, des dels anys vuitanta Jaume Anglès i Vergara viu allunyat dels titelles i es dedica a les arts plàstiques. Amb el títol <i>El personatge infinit</i>, va presentar una mostra dels seus introspectius dibuixos-acció a l’exposició <i>Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils</i> (Festival IF Barcelona, Arts Santa Mònica (octubre de 2015 – gener de 2016).</p> | |
| dc.description | <p>Els titellaires Anglès són, amb els Vergés i els Faidella, els hereus de la rica tradició del putxinel·li vuitcentista català (Ezequiel Vigués «Didó», una altra gran figura titellaire catalana del segle <span class="small-caps">xx</span>, no es va dedicar al putxinel·li, sinó al guinyol lionès). Havent-se instal·lat els Faidella a Mallorca el 1939, i amb Didó treballant majoritàriament pel circuit català de festes majors, els Vergés i els Anglès van centrar la seva activitat a la ciutat de Barcelona, on van ser els referents de l’espectacle de titelles durant les dècades quaranta, cinquanta i seixanta.</p> <p>Els Anglès són un exemple de renovació de l’art del putxinel·li sense renunciar al sistema clàssic català de manipulació, com en diverses ocasions els va reconèixer Harry Vernon Tozer a l’anuari <i>Puppetry Yearbooks</i>. Alhora, van saber situar els titelles en el context cultural i escènic del seu moment històric: a més de la ja esmentada connexió amb la cultura popular mitjançant les col·laboracions amb Aureli Capmany i l’adaptació de sarsueles en voga, Jaume Anglès i Vilaplana va adaptar obres d’autors com Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, Avel·lí Artís o Joan Gisbert i va utilitzar músiques del mateix Rusiñol i d’Enric Morera. De Jaume Anglès i Vilaplana, Tozer va opinar que «ha estat el millor titellaire de guant de Catalunya».</p> <p>Pel que fa a Jaume Anglès i Guzmán, Sebastià Gasch el qualifica de molt bon autor i improvisador, en destaca la intuïció psicològica i pedagògica amb el públic infantil i afirma que els seus espectacles són tan instructius com divertits. Gasch també en destaca el virtuosisme amb la llengüeta i afirma que se’l coneix com «el Fregoli dels putxinel·lis» per la rapidesa amb què els seus ninots entren i surten d’escena.</p> <p>El 1977, Anglès i Guzmán fa donació d’una part dels seus putxinel·lis i decorats al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, i, arran de l’exposició de titelles feta al Palau Güell de Barcelona el desembre de 1979, els Anglès i Vergara hi fan una segona donació.</p> | |
| dc.identifier | 2321 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1695 | |
| dc.local.estrena | <p>Com en moltes famílies titellaires, bona part del repertori Anglès ha passat de pares a fills, i unes quantes obres pertanyen al patrimoni col·lectiu. Desconeixent el repertori del fundador Jaume Anglès i Pallejà, indexem un extracte de les representades pels seus successors.</p> <p><u><br />Jaume Anglès i Vilaplana</u></p> <ul> <li>Sarsueles: <i>Gigantes y cabezudos</i>, <i>Bohemios.</i></li> <li>Obres sense data d’estrena coneguda: <i>El senyor Llagosta</i>,<i> Un valent burlat</i>,<i> El gall dindi d’en Titella</i> (amb música de J. M. Torrents), <i>En Titella ha tret la grossa</i> (les dues últimes, enregistrades en disc el 1921)<i>. </i></li> <li>Obres de Lluís Millà sense data d’estrena coneguda: <i>Pepa, Pepeta, Pepita i Pepona</i>, <i>Endevina qui t’ha tocat</i>,<i> L’aixarop de bastó</i> (pub. 1931),<i> La cua d’en Banyeta </i>(pub. 1931)<i>.</i></li> <li><i>La corrida de toros. </i></li> <li>15 octubre 1921. <i>El titella pròdig</i>, de Santiago Rusiñol. Sala Reig (Barcelona).</li> <li>22 gener 1922. <i>El casament per força</i>, de Molière. Sala Reig (Barcelona).</li> <li>13 desembre 1931. <i>En Titella està malalt</i>, de Lluís Millà. Sala Ampurdanesa (Barcelona).</li> <li><i>El boxeo.</i></li> </ul> <p> </p> <p><u>Jaume Anglès i Guzmán</u><i><br /></i></p> <ul> <li><i>La murga dels ben fets</i>, <i>El naufragi del vaixell Aurora</i>, <i>El senyor Llagosta</i>, <i>L’aixarop de bastó</i>,<i> En Pericu al Far-West.</i></li> <li>Contes populars: <i>La Ventafocs</i>,<i> La rateta presumida</i>, <i>Los conejitos del bosque.</i></li> </ul> <p> </p> <p><u>Anglès-Laviós</u></p> <ul> <li><i>El titella pròdig</i>, de Santiago Rusiñol. Direcció: Víctor Oller. Se’n va comercialitzar un vídeo.</li> <li>Entre 1978 i 1986: <i>Perot lo valent</i>, <i>Pericu al Far-West</i>, <i>Les faules de can Titella. </i></li> </ul> <p> </p> <p><u>Josep Anglès i Vergara / Vicenç Laviós i Vergara</u></p> <ul> <li>16 novembre 2012. <i>Divertimento.</i> La Puntual (Barcelona).</li> </ul> | |
| dc.peudefoto | Grans sessions de putxinel.lis. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.peudefoto | <p><img style="float: none;" src="/site3/imgs/1.jpg?h=172&w=286" alt="1.jpg" width="286" height="172" /><br />Jaume Anglès i Guzmán i María Vergara Salaberri amb els fills Jaume, Josep, Maria Jesús i Maria Victòria davant del castellet de putxinel·lis al Turó Park (1955) (© Anglès)</p> <p> </p> <p> <img style="float: none;" src="/site3/imgs/2.jpg?h=209&w=300" alt="2.jpg" width="300" height="209" /><br />Jaume Anglès i Guzmán amb el putxinel·li Pericu </p> <p> </p> <p><img style="float: none;" src="/site3/imgs/3.jpg?h=313&w=235" alt="3.jpg" width="235" height="313" /></p> <p>Jaume Anglès i Vergara<br /><span style="font-size: 14.4px;">© Jesús Atienza </span></p> <p> </p> <p><img style="float: none;" src="/site3/imgs/4.jpg?h=265&w=352" alt="4.jpg" width="352" height="265" /></p> <p> Els germans Jaume i Josep Anglès i Vergara<br /> © Jesús Atienza</p> | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2015/11/teatret-de-titelles-jardins-del-turo.html">http://barcelofilia.blogspot.com.es/2015/11/teatret-de-titelles-jardins-del-turo.html</a> (amb un fragment de No-Do).</li> <li><a href="http://www.putxinelli.cat/2012/06/22/els-titelles-angles/">http://www.putxinelli.cat/2012/06/22/els-titelles-angles/</a></li> <li><a href="http://www.cdmae.cat/fons-familia-angles/">http://www.cdmae.cat/fons-familia-angles/</a></li> <li>Putxinel·li: <a href="http://www.putxinelli.cat">putxinelli.cat</a></li> <li>Titeresante: <a href="http://www.titeresante.es">http://www.titeresante.es</a></li> <li>Puppetring: <a href="https://www.facebook.com/Puppetring-260847307340625">https://www.facebook.com/Puppetring-260847307340625</a></li> </ul> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Ayuso</span>, Adolfo. «El títere de tipo catalán y la saga de los Vergés<i>».</i> <i>Fantoche</i>, núm. 4 (2020), p. 17-48. <<a href="http://www.unima.es/wp-content/uploads/2012/01/fantoche_4.pdf">http://www.unima.es/wp-content/uploads/2012/01/fantoche_4.pdf</a>>.</p> <p><span class="small-caps">Ayuso</span>, Adolfo. «Aureli Capmany en la Sala Reig». <i>Fantoche</i>, núm. 6 (2012), p. 80-93. <br /><<a href="http://www.unima.es/wp-content/uploads/2014/02/fantoche_6.pdf">http://www.unima.es/wp-content/uploads/2014/02/fantoche_6.pdf</a>>.</p> <p><span class="small-caps">Gasch</span>, Sebastià. <i>Títeres y marionetas</i>. Barcelona: Librería Editorial Argos, 1949.</p> <p><span class="small-caps">Gasch</span>, Sebastià. «La dinastía de los Anglés»<i>. Circo</i>, núm. 17 (1958), p. 15.</p> <p><span class="small-caps">Gasch</span>, Sebastià. «Un amigo de los niños». <i>Destino</i>, núm. 1460 (31-7-1965), p. 41.</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. <i>Les arts escèniques a Catalunya.</i> Barcelona: Cercle de Lectors; Galaxia Gutenberg, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya.</i> Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Porras</span>, Francisco. <i>Teatro popular.</i> Madrid: Editora Nacional, 1981.</p> <p><span class="small-caps">Rumbau</span>, Toni. <i>Rutes de Putxinel·li.</i> Tarragona: Arola Editors, 2013.</p> <p><span class="small-caps">Varey</span>, John Earl. «Los títeres en Cataluña en el siglo <span class="small-caps">xix</span>»<i>.</i> <i>Cuadernos del Instituto del Teatro</i>, núm. 5 (1960).</p> | |
| dc.subject | Teatre de putxinel·lis clàssics | |
| dc.title | Putxinel·lis Anglès / Polichinelas Anglés / Titelles Anglès |