Diabéticas aceleradas
| dc.coverage | 1985 | |
| dc.coverage.spatial | Mallorca | |
| dc.creator | Maria Ruiz Salom | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:10Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Companyia teatral creada majoritàriament pels membres que havien constituït el grup Cingle Verd —Joan Bauçà, Josep Noguera i Gabriel Socies—, sorgit del grup de teatre Institut Maura, i per Lina Mira, que provenia del grup musical Peor Imposible, format a principis dels anys vuitanta. Tot i que els integrants han anat canviant al llarg del temps, Joan Bauçà i Josep Noguera són els que s'hi han mantingut com a nucli essencial des del primer moment. Al llarg d'aquests anys, han format part del grup diversos actors i actrius de les Illes, com ara Antoni Socies, Miquel Adrover, Pere Terrassa (Vivian Caoba), Catalina Valls, Pepa Charro, Joan Carles Bestard, Erik Nova i Margalida López.</p> | |
| dc.description | <p>«Horterisme» autòcton i universal, paròdia, bogeria transvestida, desmitificació de gèneres teatrals i televisius i <i>playbacks</i> —de Mari Trini a Madonna o de Pimpinella a Tina Turner— són alguns dels elements que sempre han caracteritzat el treball de Diabéticas Aceleradas. Han actuat en discoteques, places de toros, teatres i, fins i tot, platós de televisió d'arreu de Mallorca durant més de vint-i-cinc anys.</p> <p>La seva primera actuació fou a la discoteca Abraxas, situada al barri del Jonquet (Palma), quan el productor Daniel Panulo va elegir la companyia per a un muntatge de cabaret titulat <i>Productos Lola.</i> No obstant això, la seva consolidació com a grup va arribar quan començaren a actuar en locals de la plaça Gomila (Palma). Els espectacles es basaven en la interpretació de <i>playbacks</i> accelerats de temes molt coneguts, mesclats amb improvisacions amb una estètica <i>kitsch</i> de to provocatiu. Una mostra n'és la primera actuació com a Diabéticas Aceleradas, una festa organitzada per la revista <i>Primera Línea</i> en la qual interpretaren temes tan coneguts com «La, la, la», de Massiel, o la burlesca adaptació de «No llores por mi, Argentina», que van convertir en «No llores por mi, Catalina».</p> <p>Ben aviat la companyia es traslladà a Madrid, on actuà en espectacles amb Radio Futura, Ana Curra, Gabinete Caligari o Alaska. Amb aquesta darrera, el grup va arribar a compartir cartell a la sala ¡Oh Madrid!. Durant aquells anys, la seva presència en la televisió fou habitual, tant a TVE com a Tele 5. Pedro Almodóvar va convidar Diabéticas Aceleradas a actuar en la festa de presentació de la seva pel·lícula <i>Átame</i>, i ell mateix els va obrir les portes de París i Canes, on van participar en les estrenes <i>Tacones lejanos</i> i, anys més tard, en <i>La mala educación</i>.</p> <p>Si bé l'estada a Madrid va durar deu anys, en tornar a Mallorca començaren a fer teatre de text. Per a l'estrena a Palma de l'espectacle <i>Insulina mon amour</i>, estrenada primer a Madrid, van incloure una escena de pageses mallorquines (les matanceres), que fou el germen de la trilogia <i>Ses matanceres</i>, escrita conjuntament amb Bartomeu Canyelles, que s'integrà al grup com a director i coautor de les obres. Amb les dues primeres peces d'aquesta trilogia participaren en el Festival Grec de Barcelona i aconseguiren la fama teatral. Així doncs, de <i>Ses matanceres van fortes</i> (1997) es van fer més de set-centes representacions; de <i>Ses matanceres, capítol 2: Francisqueta Maria, depila'm aviat que tenc una boda</i> (1997) s'aconseguiren deu mil espectadors en vint dies, i <i>Ses matanceres i 3: nines, hem de matar sa vella</i> (1998) fou també un gran èxit. Totes tres es caracteritzen per mostrar unes situacions pròpies del teatre regional, per una òptica desmitificadora i d'humor gruixut. Després estrenaren <i>C/Amargura, 13 </i>a Palma, amb la qual feren una gira per diversos pobles de Mallorca i que també arribà al Teatre Arnau de Barcelona. A continuació presentaren <i>Estàs bàrbara! </i>i tornaren a iniciar els seus espectacles de cabaret amb <i>Rumore.</i> Des de llavors, no han deixat d'estrenar muntatges a l'Auditori de Palma: <i>Monges i mongetes</i> (2001), <i>Quin fum fa</i> (2002), <i>Urgensias</i> (2003), <i>Esta noche viene Pedro</i> (2005), <i>Càstins</i> (2007),<i> </i><i>Ses matanceres, m'has dita? (Tot torna)</i> (2010),<i> </i><i>Majórica</i> (2010) i<i> </i><i>Més someres que mai (el musical)</i> (2012).</p> <p>Des de sempre han combinat l'activitat teatral amb actuacions de televisió. El 1998 interpretaren els tretze capítols de la sèrie <i>Cocarroi TiVí</i> per a Telenova – Canal 37 i representaren espectacles musicoteatrals. El 2010, Diabéticas Aceleradas celebraren els vint-i-cinc anys explotant la burla populista i la paròdia i actuaren a la televisió en la <i>Gala Diabetiquíssimas-25 anys</i>, que es va emetre el 2011 per IB3.</p> <p>Amb tot, la companyia teatral es caracteritza per combinar el cabaret, els esquetxos televisius, la presentació d'esdeveniments i la comèdia àcida. La seva proposta, que combina el teatre popular amb la música i la interacció del públic, fa una lectura plena d'humor i de bogeria de la societat contemporània.</p> | |
| dc.identifier | 2205 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1766 | |
| dc.local.estrena | <p>Desembre 1994. <i>Insulina mon amour</i>. Xenon (Madrid).<br />Maig 1997. <i>Ses matanceres van fortes</i>. Auditòrium de Palma.<br />Desembre 1997. <i>Ses matanceres, capítol 2: Francisqueta Maria, depila’m aviat que tenc una boda</i>. Auditòrium de Palma.<br />Desembre 1998. <i>Ses matanceres i 3: Nines, hem de matar a sa vella</i>. Auditòrium de Palma<br />Desembre 1999. <i>C/Amargura, 13. </i>Auditòrium de Palma<br />14 desembre 2000. <i>Estàs bàrbara!</i>. Auditòrium de Palma<br /> 2001. <i>Rumore</i>. Paspaga (Madrid)<br /> 13 desembre 2001. <i>Monges i mongetes (GESsaCartera)</i>. Auditòrium de Palma<br /> 25 desembre 2002. <i>Quin fum fa</i>. Auditòrium de Palma<br /> 18 desembre 2003. <i>Urgensias</i>. Auditòrium de Palma<br /> 18 març 2005. <i>Esta noche viene Pedro</i>. Paco Tomás. Dedicada a Pedro Almodóvar. Auditòrium de Palma<br /> 2006. <i>Àngela Maria, coiffure</i><br /> 19 desembre 2007. <i>Càstins</i>. Auditòrium de Palma<br /> 14 desembre 2010. <i>Ses matanceres, m’has dita? (Tot torna)</i>. Auditòrium de Palma<br /> 20 desembre 2012. <i>Majorica</i>. Xesc Forteza. Auditòrium de Palma<br /> 21 juliol 2012. <i>Més someres que mai (el musical)</i>. Sa Botiga des Buffons. Palma</p> | |
| dc.relation | <ul> <li><<a href="http://www.diabeticasaceleradas.com/">http://www.diabeticasaceleradas.com/</a>>. [Consulta: març 2015].</li> </ul> | |
| dc.source | <p>Diversos autors. <i>Diccionari del teatre de les Illes Balears.</i> Vol. 1. Palma / Barcelona: Lleonard Muntaner Editor i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.</p> <p><span class="small-caps">Vallés</span>, Elena. «Un aniversario muy acelerado». <i>Diario de Mallorca</i>, 2 maig 2010. <<a href="http://www.diariodemallorca.es/portada/2010/05/02/aniversario-acelerado/566780.html">http://www.diariodemallorca.es/portada/2010/05/02/aniversario-acelerado/566780.html</a>></p> | |
| dc.subject | Teatre regional – comèdia – cabaret | |
| dc.title | Diabéticas aceleradas |