Titelles Babi
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:05Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Formació titellaire (originalment anomenada Baby) creada l’any 1959 per Llibert Albiol i Carme Calvet.</p> <p>Aquell mateix any van debutar a Manresa, a través de l’empresa de representació Organizaciones GIB (Guasch, Irony y Bruguera), al festival de la casa de pneumàtics Pirelli. Situats inicialment en l’òrbita dels titellaires de postguerra (Putxinel·lis Anglès, Titelles Vergés), durant els anys seixanta van aprofundir i desplegar la línia d’actualització del teatre de titelles tradicional iniciada per Ezequiel Vigués «Didó», tot trencant amb convencions com ara l’ús de la pirotècnia o la utilització de la llengüeta, i vetllant per la renovació de personatges i d’arguments tradicionals en consonància amb la cultura de masses i amb la nova sensibilitat pedagògica. Ja a la dècada dels setanta, els trobem enquadrats en el moviment renovador dels titellaires independents (Putxinel·lis Claca, Titelles Garibaldis), amb el qual s’identificaren plenament i del qual foren un dels grups més insignes. Representaren, en bona mesura, un paper d’enllaç entre la vella escola i els nous plantejaments, esdevenint la tradició tolerada dins el moviment. El 1977 van estrenar, conjuntament amb Ara Va de Bo, <i>Cançons i ninotades</i> al IV Festival Internacional de Titelles de Barcelona. És també a partir d’aleshores que el tàndem Albiol-Calvet, que havia iniciat la seva carrera en un temps en què els titelles eren bàsicament espectacles per a la mainada, va arraconar definitivament el titella de guant tradicional per centrar-se en la creació d’espectacles amb titelles de tipus marota o de tija. Aquest canvi va coincidir amb la incorporació, l’any 1980, de Ferran Albiol a la direcció, fet que va suposar un punt d’inflexió per a la companyia, ja que va canviar el castellet de titelles de sempre per una taula rodona dins de la qual, al mig, el titellaire manipulava. A més, va iniciar una etapa durant la qual va experimentar amb diverses tècniques teatrals. Paral·lelament, el grup va començar a col·laborar assíduament en els programes de TVE i, sobretot, de TV3: des de <i>Fes flash</i>, <i>El bosc de Gari-Gori </i>i <i>Cinc i acció</i> fins al <i>Tomàtic</i> del Club Super3, per citar alguns exemples, o el més recent <i>Mic</i>. Entre la seva extensa producció destaquen títols com <i>Papers, paperets i paperines</i> (1980), <i>Xerrameca de xerrac</i> (1982), <i>El granger de Ham</i> (1984), <i>Contes d’ahir i d’avui</i> (1988), <i>Patuleia blus</i> (1990), <i>La balena Helena</i> (1992, Premi Rialles al millor espectacle), <i>L’ocell meravellós</i> (1996); <i>El</i> <i>planeta siusplau</i> (2000) i <i>Les aventures d’un bigoti</i> (2000).</p> | |
| dc.identifier | 2218 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1717 | |
| dc.source | <p>Martín, Josep A.<i> El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari </i><i>històric.</i> Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> | |
| dc.subject | Titelles | |
| dc.title | Titelles Babi |