Auditòrium de Gràcia

dc.coverage1889
dc.coverage.spatialCarrer d’Astúries, 83. Barcelona
dc.creatorCarme Tierz Grafià
dc.date.accessioned2026-01-14T08:06:38Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Altres noms: Cercle de Propietaris de Gràcia.</p> <p>A fi de disposar d’un escenari per a les pràctiques dels alumnes de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD), el seu director, Adrià Gual, es va constituir en empresa per explotar comercialment el teatre del Cercle de Propietaris de Gràcia –en el qual, el 1906, Margarida Xirgu va fer història amb una <em>Teresa Raquin</em> traduïda per Rafael Moragas i Juli Vallmitjana, i que dos anys més tard (1908) va acollir l’estrena d’<em>Els oposats</em>, de Vallmitjana–. El local, que va ocupar el Cercle de Propietaris des de 1889, va ser la seu durant poc més d’un any de l’escola teatral de Gual; el seu escenari, per una altra banda, es rebatejà amb el nom d’Auditòrium de Gràcia.</p> <p>El gener de 1914 va culminar el trasllat de l’ECAD a les noves dependències: dues aules, serveis annexos i el teatre per a les classes i les sessions públiques. Un vestíbul lluminós, amb un brollador al mig i envoltat les parets en les quals Gual es proposava pintar quatre plafons al·legòrics, donaven pas a la sala teatral que, entapissada de domàs vermell i amb baranes daurades, buscava el confort i la delectació del públic.</p> <p>El Casino Liberal Autonomista va ser el següent inquilí de l’immoble, el 1916, i a partir de 1919, ho fou l’Orfeó Gracienc, fundat l’any 1904 per Joan Balcells per tal de promoure el cant català, seguint el model de l’Orfeó Català. L’entitat s’hi va instal·lar amb el compromís que els dies feiners que l’empresa deixés lliures serien per al Teatre Íntim de Gual. L’adreça de l’edifici, que actualment correspon al número 83 del carrer d’Astúries, era aleshores Maragda, 27.</p>
dc.description<p>L’espectacle inagural de l’Auditòrium d’Adrià Gual, el febrer de 1914, havia de ser una adaptació en català del poema <em>Mirèio</em> de Frédéric Mistral signada per Ambrosi Carrión, però finalment el teatre es va estrenar amb <em>La comèdia extraordinària de l’home que va perdre el temps</em>, del mateix Gual, a la qual van seguir <em>Ifigènia a Tàurida</em>, de Goethe –amb improvisacions d’Enric Granados al piano– i <em>Caterina</em>, de Paul Spaat. Pel que fa al segon curs –i últim de l’ECAD a l’Auditòrium–, s’hi van posar en escena els textos de Gual <em>Misteri de dolor, Silenci, Arlequí vividor </em>i <em>L’última primavera</em>, a més d’<em>El fill de Crist</em>, d’Ambrosi Carrion, i <em>Eridon i Amina</em>, de Goethe. Les funcions van tenir lloc entre l’abril i l’agost de 1915, tot i que aquests muntatges s’alternaren a l’escenari de l’Auditòrium amb els d’altres companyies sense cap connexió amb l’escola d’Adrià Gual.</p>
dc.identifier1130
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2030
dc.peudefotoGran programa de cine y varietés. Auditorium de Gracia, 3, 4 i 5 març 1915. Font: Escena digital de Catalunya
dc.source<p><span class="small-caps">Aramon i Serra</span>, Ramon. <em>Estudis de llengua i literatura</em>. Barcelona: Biblioteca Filològica, IEC.</p> <p><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. <em>Història del teatre català</em>. Enciclopèdia Catalana Aedos. Barcelona: Editorial Aedos, 1967.</p> <p><span class="small-caps">Fabre</span>, Jaume; <span class="small-caps">Huertas</span>, Josep M. <em>Tots els barris de Barcelona II</em>. Barcelona: Edicions 62, 1976.</p> <p><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi. <em>L’Institut del Teatre 1913-1988. Història gràfica</em>. Barcelona: Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, 1990.</p> <p><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi; <span class="small-caps">Febrés</span>. Xavier. <em>Institut del Teatre. Els primers cent anys 1913-2013.</em> Barcelona: Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, 2015.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.</p> <p> </p>
dc.titleAuditòrium de Gràcia

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal