Capitol / Club Capitol
| dc.coverage | 1926/1989-2020 | |
| dc.coverage.spatial | La Rambla, 138. Barcelona. | |
| dc.creator | Raffaella Perrone i Carme Tierz | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:53Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Inaugurat el 23 de setembre del 1926, el Capitol va néixer com una sala cinematogràfica de concepció moderna. Una cúpula rematava el sostre i feia del local, d’un sobri Art Déco, «el preferido de las familias de buen gusto», com pregonava la publicitat. La sala original, de perímetre rectangular i entrada per la Rambla i el carrer Santa Anna, tenia capacitat per a 1.544 persones, distribuïdes a platea i amfiteatre.</p> <p>El Capitol Cinema es va fer famós gràcies a les façanes publicitàries que va lluir, obra d’Antoni Clavé als primers anys trenta del segle XX i de Fernando Piñana, després de la Guerra Civil. Amb la generosa marquesina que excel·lia a l’entrada, la façana va donar una forta personalitat al local. Tant és així, que la decorada per Clavé amb motiu de l’estrena de <em>Contra el imperio del crimen</em>, l’any 1935, va fer que el Capitol passés a dir-se popularment «Can Pistoles»: el públic va pensar que els impactes de bala simulats a les portes del local eren reals i que el cinema havia estat atracat per una banda criminal.</p> <p>Igualment, la decoració dels vestíbuls jugava sovint la carta de l’espectacularitat: l’estrena <em>d’El tigre d’Esnapur</em> (1959), per exemple, va convertir el vestíbul del Capitol en una tenda oriental luxosament abillada.</p> <p>El 22 de juny del 1940, i arran de l’«espanyolització» del nom de sales d’espectacles i comerços de la ciutat imposada pel nou Règim, el Capitol va passar a dir-se Capitolio, denominació que va mantenir fins al 1948. El canvi de rètol va incidir en la decoració del cinema: Joan Munsó Cabús explica que l’empresa gestora va situar la pantalla en una «mena de conjunt arquitectònic que pretenia recordar la majestuositat dels capitolis».</p> <p>El cinema va patir poques remodelacions, però amb el temps va anar incorporant millores convenientment esbombades pels seus gestors: així, van anunciar la instal·lació del sistema de refrigeració Baviera a la sala de projecció, l’estiu del 1962, dient que el públic tindria la sensació d’estar estiuejant en una vall pirineica.</p> <p>El 17 de maig del 1989 el Capitol, gestionat per Balañà, va sotmetre’s a una reforma profunda per convertir-se en teatre. Platea i amfiteatre esdevingueren dos espais independents, seguint la tendència de crear multisales iniciada aquells anys: la Sala 1 tenia 523 localitats, i la Sala 2.274. L'autor de la transformació va ser l'arquitecte Enric Mir.</p> <p>L'1 de març del 2010 la Sala 1 del Capitol va passar a anomenar-se Pepe Rubianes, en homenatge a l'artista, mort el 2009.</p> <p>El desembre del 2019 es va anunciar el tancament del teatre, que es va fer efectiu el mes de juny de 2020 amb una festa de clausura i d'homenatge, #TheHappyClosing, que es va fer de forma virtual a causa de la pandèmia del coronovarius del 2020.</p> | |
| dc.description | <p>La Cubana, que el 1989 havia estrenat en una carpa a la plaça de Margarida Xirgu <em>Cómeme el coco, negro</em>, va inaugurar el Club Capitol (la Sala 1) el 18 d'abril del 1990 amb aquest clàssic del seu repertori.</p> <p>Pocs dies després, la Sala 2 va obrir com a cinema i, acabat el contracte amb La Cubana, també la Sala 1 va recuperar la funció cinematogràfica. Ara bé, el teatre hi tornaria amb força el desembre del 1997, quan Pepe Rubianes va estrenar-hi <em>Rubianes solamente</em>, un espectacle que, amb intermitències, s’estaria a la sala fins al 2006. A les darreries dels anys noranta, el cinema encara s’alternava amb el teatre, tot i que aquest darrer copava el protagonisme.</p> <p>Per les dues sales van passar, ja al segle XXI, Carles Flavià, Gabino Diego, Leo Bassi, Pep Tosar i Rubianes, que va arribar a fer-hi doblet la temporada 2005-2006, quan va ocupar la sala 1 amb <em>Rubianes solamente</em> i la 2, amb <em>Lorca eran todos</em>, un treball sobre el poeta de Granada. L’artista va fer del Club Capitol casa seva. És per aquest motiu que, en honor a la seva memòria, la sala principal es va batejar el 2010 amb el nom de «Sala Pepe Rubianes».</p> <p>Els darrers anys, abans del tancament del local, els monòlegs d’humor i la comèdia van ser predominants en la programació del Capitol.</p> <p>L'abril de 2025 l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, anuncia que el teatre Capitol reobrirà el 2027, amb titularitat municipal, després de l’acord de cessió assolit amb la propietat.</p> | |
| dc.identifier | 1315 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2141 | |
| dc.peudefoto | Carrer Santa Anna 7-9 - Façana posterior del Club Capitol. Edifici amb protecció urbanística (nivell C).. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Capitol">El Club Capitol a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://es.teatrebarcelona.com/club-capitol/">Fotos de l'interior del Club Capitol a Teatre Barcelona</a></p> <p><a href="https://elpais.com/ccaa/2019/12/12/catalunya/1576180788_951105.html">Notícia del tancament del Club Capitol a <em>El País</em></a></p> <p><a href="https://www.google.com/search?q=club+capitol&tbm=isch&ved=2ahUKEwjoz7SN977wAhWR2-AKHVMfCk4Q2-cCegQIABAA&oq=club+capitol&gs_lcp=CgNpbWcQAzIECCMQJ1CBjwdYgY8HYMSSB2gAcAB4AIABV4gBV5IBATGYAQCgAQGqAQtnd3Mtd2l6LWltZ8ABAQ&sclient=img&ei=Pw6ZYKi0MZG3gwfTvqjwBA&bih=630&biw=1280">Fotos del Club Capitol (Google Images)</a></p> | |
| dc.source | <p><em>La Vanguardia</em>. Hemeroteca.</p> <p class="MsoNormal"><span class="small-caps">Munsó Cabús</span>, Joan. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Els cinemes de Barcelona</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.</p> <p class="MsoNormal"><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.</p> <p class="MsoNormal"><span class="small-caps">Torras</span>, Jorge. «Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Capitol Cinema: un cine con nombre y apellido Can Pistola». <em style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia Española</em> (14 març 1965).</p> | |
| dc.title | Capitol / Club Capitol |