Daaaaalí

dc.contributor.authorAlbert Boadella / Els Joglars
dc.creatorSharon G. Feldman
dc.date.accessioned2026-01-13T16:03:09Z
dc.date.issued2025
dc.description<p>Estrenat a Figueres, ciutat natal de Salvador Dalí, <i>Daaalí</i> es va presentar en diversos llocs de la península fins al 16 de setembre del 2001. L’espectacle, dirigit per Albert Boadella, representa les visions que sorgeixen durant els segons finals d’un deliri surrealista en la ment de Dalí mentre agonitza. Amb un rerefons de blau indi i un llarg teclat de piano tret d’un dels seus quadres surrealistes, Dalí, encarnat per Ramon Fontserè, contempla els moments clau de la seva vida, recreats amb imatges i música clàssica (Beethoven, Brahms, Txaikovski, Wagner) i els sons ominosos de l’UCI.</p> <p>L’obra està estructurada en vint-i-cinc vinyetes que capten l’ànima i les idiosincràsies del pintor des d’una òptica irònica i humorística, plena de ludisme i elements psicoanalítics. Començant amb episodis de la infantesa de Dalí, segueix amb la seva experiència a Madrid (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i Residencia de Estudiantes), la seva relació amb Federico García Lorca i Luis Buñuel, els enfrontaments amb André Breton, la seva adoració per Gala (musa i gran amor de la seva vida), i la seva vida eròtica i sentimental. També apareixen pintors com Velázquez, Goya, Picasso i Miró, aquest últim retratat com a gran rival. Un grup de periodistes internacionals li fa preguntes sobre la seva relació amb Lorca, les seves espardenyes i les seves inclinacions polítiques, entre altres assumptes. En la seva cerca de la immortalitat, Dalí intenta salvar la pintura moderna de la peresa espiritual i el caos.</p>
dc.description<p>Juntament amb <i>Ubú president</i> (1995), sobre la figura de Jordi Pujol, i <i>La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla</i> (1997), sobre la figura de Josep Pla, <i>Daaalí</i> forma part d’una trilogia d’espectacles que desmitifica algunes de les figures catalanes més exaltades de la història. La dimensió visual de l’espectacle, amb una seqüència de coreografia de Cesc Gelabert, és especialment notable. <i>Daaalí</i> és una mostra d’allò que anomena Joan Abellan el «virtuosisme» audiovisual de l’obra d’Els Joglars, caracteritzat per l’ús de plafons de llums i panells il·luminats per projectar-hi paraules i imatges, una marca de disseny sofisticada.</p> <p>El muntatge va rebre el Premi Saulo Benavente al millor espectacle internacional (1999, Argentina, concedit pel Centro Argentino del Instituto del Teatro Internacional-UNESCO), i Ramon Fontserè va ser guardonat amb el Premi Nacional de Teatre 2000 per la seva interpretació del personatge de Salvador Dalí. La companyia va rebre la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1999) poc després de l’estrena.</p>
dc.identifier3177
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/203
dc.local.estrena10 setembre 1999, Teatre Jardí de Figueres (Girona)
dc.peudefotoCartell de Daaalí d'Els Joglars, representada al Mercat de les Flors (2000).. Font: Escena digital de Catalunya
dc.publisherBarcelona: Institut del Teatre, 2007
dc.relation<p>Fitxa de la web de la companyia Els Joglars dedicada a <i>Daaalí</i>:</p> <p><a href="https://elsjoglars.com/portfolio/daaali/?lang=ca">https://elsjoglars.com/portfolio/daaali/?lang=ca</a></p> <p>Fitxa de l’espectacle <i>Daaalí</i> (1999) de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:</p> <p><u><a href="https://www.cervantesvirtual.com/obra/daaali--1/">https://www.cervantesvirtual.com/obra/daaali--1/</a></u><u></u></p> <p>Foto l’espectacle <i>Daaalí</i> (1999) de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:</p> <p><u><a href="https://www.cervantesvirtual.com/obra/daaali--2/">https://www.cervantesvirtual.com/obra/daaali--2/</a></u><u></u></p> <p>Fragment de l’enregistrament de l’espectacle <i>Daaalí</i> (1999) de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:</p> <p><a href="https://www.cervantesvirtual.com/obra/daaali--2/">https://www.cervantesvirtual.com/obra/daaali--2/</a></p> <p>Àlbum de fotos de l’espectacle <i>Daaalí</i> (1999) de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:</p> <p><u><a href="https://www.cervantesvirtual.com/portales/els_joglars/imagenes_daaali/">https://www.cervantesvirtual.com/portales/els_joglars/imagenes_daaali/</a></u><u></u></p> <p>Centro de Documentación Teatral: Fitxa de l’espectacle de 1999 (amb programa de mà):</p> <p><a href="https://www.teatro.es/estrenos-teatro/daaali-12461">https://www.teatro.es/estrenos-teatro/daaali-12461</a></p>
dc.source<p><span class="small-caps">Abellan</span>, Joan. <i>Els Joglars: Espais</i>. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2002.</p> <p><span class="small-caps">Boadella</span>, Albert. <i>Memòries d’un bufó</i>. Barcelona: Espasa, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Boadella</span>, Albert. «El sedimento de 50 años de Joglars: reflexions en torno al teatro». <i>“El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida. </i>Anna Corral Fullà (ed.). <i>Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas</i>, vol. 773 (2001), p. 34-36.</p> <p><span class="small-caps">Breden</span>, Simon David. <i>The Creative Process of Els Joglars and Teatro de la Abadía: Beyond the Playwright</i>. Woodbridge/Suffolk: Tamesis, 2014.</p> <p><span class="small-caps">Corral Fullà</span>, Anna. «Un allegro giocoso ma sostenuto e molto espressivo». <i>“El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida. </i>Anna Corral Fullà (ed.). <i>Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas</i>, vol. 773 (2001), p. 2-6.</p> <p><span class="small-caps">Corral</span>, Anna (ed.). <i>El teatro de la verdad suprema”</i>. <i>Els Joglars, medio siglo de vida</i>. <i>Insula: Revista de Letras y Ciencias humanas</i>, núm. 773 (2011).</p> <p><span class="small-caps">Espinosa Domínguez</span>, Carlos. «El vía-crucis de <i>Teledeum</i>»<i>.</i> <i>El Público</i>, núm. 46-47 (1987), p. 80-82.</p> <p><span class="small-caps">Fontserè</span>, Ramon. <i>Tres peus al gat: Diari d’un actor</i>. Barcelona: Ed. 62, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Herreras</span>, Enrique. «Teatro, provocación y diez mandamientos». <i>“El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida. </i>Anna Corral Fullà (ed.). <i>Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas</i>, vol. 773 (2001), p. 24-28.</p> <p><span class="small-caps">Huerta Calvo</span>, Javier. «Boadella: El bufón en la Corte». <i>Pygmalion</i>, núm. 1 (2010), p. 83-94.</p> <p><span class="small-caps">Joglars</span>, Els. <i>La guerra de los 40 años</i>. Madrid: Espasa Calpe, 2001.</p>
dc.titleDaaaaalí

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal