Coco Comín
| dc.coverage | (Barcelona, 22-4-1952 - ) | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:30Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>La ballarina, docent, coreògrafa i empresària Rosa Maria Comín neix a Barcelona el 1952 i comença els estudis professionals de dansa amb Joan Magrinyà. Es gradua en dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona i el 1970 entra a formar part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu. Com a ballarina s’especialitza en teatre musical i dansa jazz amb Vanoye Aikens, Carl Paris, Walter Nicks o Paul Grey. Amb només dinou anys, el 1971 obre la seva pròpia escola de dansa i comèdia musical, l’Escola Coco Comín. Des d’aleshores Comín ha compaginat la docència amb la coreografia per a teatre musical i la tasca de producció teatral a través de la seva pròpia empresa, que ha produït muntatges musicals per a públic familiar.</p> <p>A partir dels anys noranta Comín realitza, adapta i dirigeix les coreografies de molts musicals d’èxit com <i>Snoopy,</i> <i>el</i> <i>musical</i> (1990), <i>Memory</i> (1991), <i>Germans de sang</i> (1994), <i>Bojos per Broadway</i> (1995) o <i>Chicago</i> (1997), i més endavant <i>Oliver Twist</i> (2000), <i>Fama, el musical</i> (2004) o <i>Grease, el musical</i>. A més de les produccions escèniques, Comín també compta amb una extensa llista de col·laboracions a la televisió com a coreògrafa durant sis anys de les «Bombolles de Freixenet», com a membre del jurat del concurs de talents <i>Operación Triunfo</i> i com a professora de dansa de diferents programes de Televisió de Catalunya. Actualment, Comín ha creat i dirigit més d’una vintena d’espectacles de dansa de gran format, i la seva escola és un centre de formació de teatre musical, l’únic autoritzat de Catalunya. La coreògrafa continua en actiu dirigint i coreografiant espectacles com <i>Moustache, The Rhythm Musical Comedy</i> (2016), creat íntegrament per ella mateixa, en el qual la disciplina de moviment principal és el claqué.</p> | |
| dc.description | <p>Comín és una figura clau en la història del gènere musical a Catalunya i a l’Estat espanyol, perquè és una de les primeres coreògrafes a traslladar i adaptar l’estil de les produccions del West End de Londres i de Broadway (Nova York) als escenaris de Barcelona i de retruc també a Madrid, on s’han presentat bona part de les seves produccions. La carrera de Comín com a coreògrafa s’enlaira amb el muntatge <i>Memory </i>(1991), dirigit per Ricard Reguant i protagonitzat per Àngels Gonyalons, en el qual Comín ja desplega tota la varietat d’estils de ball que havia cultivat i perfeccionat a partir dels anys setanta. A partir de la producció de <i>Chicago</i> (1997), Comín es consolida com a directora i rep el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. Comín s’ha guanyat el respecte de la crítica i l’aplaudiment del públic tant per la seva tasca artística com per la seva trajectòria com a empresària. Va rebre el V Premi al Mèrit Empresarial de l’Associació de Dones Empresàries i Executives.</p> | |
| dc.identifier | 2282 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2314 | |
| dc.local.estrena | <p>Produccions pròpies. Direcció, creació i coreografia:</p> <p>1995. <i>Bojos per Broadway</i>. Festival Grec, Teatre Joventut. Coproducció: Focus / Coco Comín Creacions Teatrals.</p> <p>1997<i>. Chicago</i>. Teatre Arnau.</p> <p>1997<i>. El nas vermell, Charlie Rivel, un català universal</i>. Teatre Arnau.</p> <p>17 abril 2000. <i>Thats jass</i>. Producció general de Scenic Barcelona. Producció executiva de Coco Comín Creacions Teatrals. Guió: Juan Ortínez i Ricard Fleck. Direcció musical: Benjamin Davies. Repartiment: Marian Barahona, Danna Lawson, Laia Porta i Yolanda Sikara, entre altres.</p> <p>13 juliol 2000<i>. Oliver Twist</i>. Festival Grec.</p> <p>23 novembre 2002. <i>La fàbrica de xocolata</i>. Teatre Regina de Barcelona.</p> <p>Agost 2005. <i>La comèdia dels errors</i>. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Producció: Coco Comín Creacions Teatrals / Festival Shakespeare. Direcció: Toni Vives.</p> <p>27 abril 2004. <i>Fama, el musical</i>. Teatre Tívoli. Codirecció: Coco Comín i Ramon Ribalta. Producció: Grupo Balañá, Teatre del Sol, Coco Comín Creacions Teatrals.</p> <p>2011<i>. Grease, el musical</i>. Cúpula de Las Arenas de Barcelona. Producció: Illuminati & Pinkerton. Direcció musical: Manu Guix.</p> <p> </p> <p> </p> | |
| dc.local.publicacions | <p><span style="font-size: 12pt;"><br /> </span></p> | |
| dc.peudefoto | Fama, el musical. Teatre Apolo, 8 octubre 2021 - 27 febrer 2022. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=XlUmxLXRTRk"><https://www.youtube.com/watch?v=XlUmxLXRTRk></a></li> </ul> | |
| dc.source | <p><strong>Consultes web</strong></p> <ul> <li><i><a href="http://www.cococomin.net/cococomin/index.aspx"><http://www.cococomin.net/cococomin/index.aspx></a></i></li> </ul> | |
| dc.subject | Coreògrafa i directora | |
| dc.title | Coco Comín |