Flora Albaicín

Bailaora i pedagoga, escriu el primer mètode de flamenc on es codifiquen els moviments i la col·locació de braços i peus, junt amb les diferents disciplines de la tècnica flamenca (bata de cola, picos, expressió...) a partir de la reafirmació del propi llenguatge.

Va néixer a Madrid, on debuta amb només quatre anys, i la seva primera infància transcorre entre aquesta ciutat, Huelva i Granada, d'on se sent filla i en rep el nom. Forma part de la companyia infantil del mestre granadí José María Legaza Puchero, amb qui recorre tota Espanya, i també té de mestres a Frasquillo (Francisco León) i el Estampío (Juan Sánchez Valencia) de Jerez de la Frontera.

Als setze anys, substitueix a Rosario com a parella de ball d'Antonio (Ruiz Soler) el Bailarín, en una gira internacional que dura quatre anys. Posteriorment comença la seva primera gira internacional amb companyia pròpia, que la porta d'Europa a Rússia i dels Estats Units a Llatinoamèrica. A la companyia d'Antonio el Bailarín coneix al cantaor i recuperador de cants flamencs antics Antonio Mairena, amb qui forma equip durant molts anys. A la seva companyia també hi treballen guitarristes de renom, com els germans Manuel Moreno (Morao) i Juan Morao.

A partir de l'any 1958 decideix retirar-se dels escenaris internacionals i s'instal·la a Barcelona, on se centra en l'àmbit pedagògic i amb algunes actuacions puntuals. Aquí, l'any 1960 obre la seva escola i escriu el mètode de flamenc –que es publica el 1977 amb l'aportació històrica del teòric Alfons Puig–, pel qual rep el Premi Nacional de la Càtedra de Flamencologia.

A la dècada dels anys setanta torna a actuar més periòdicament, sobretot al Café de Chinitas de Madrid, i dona algunes classes a l'Institut del Teatre.

Actualment, l'acadèmia de flamenc Flora Albaicín està dirigida per la seva filla, que rep el mateix nom de Flora Albaicín. Ella és la continuadora del mètode, i l'ha fet evolucionar amb coneixements sobre medicina de la dansa, música, psicologia i interpretació.