Manuel Folch i Torres
| dc.coverage | (Barcelona, 25-12-1876 - Barcelona, 11-12-1928) | |
| dc.creator | Lenke Kovács | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:17Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Polític, poeta, escriptor, dramaturg i advocat, era el gran dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Des de ben jove va militar a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Dedicat al periodisme des dels divuit anys, va col·laborar en un gran nombre de publicacions, com <i>La Veu de Catalunya</i>, <i>El Poble Català</i>, <i>L'Atlàntida</i> i <i>L'Aureneta</i>. També va destacar en el teatre i en la poesia. Va ser cofundador i durant dotze anys director del semanari satíric <i>¡Cu-Cut!</i>, de gran influència en la vida política de l'època. Va formar part del grup de joves escriptors que donaven suport a Jacint Verdaguer i, després de la mort del poeta, va ser l'encarregat dels homenatges que es feien arreu de Catalunya a la seva memòria, dels quals cal destacar el seu discurs «L'obra d'en Verdaguer». El 1905 va contraure matrimoni amb Maria Luandra i Vilargunté, i va començar a col·laborar en el setmanari <i>En Patufet</i>, que va contribuir extraordinàriament a la catalanització del país. Va obtenir gran popularitat amb dos llibres de contes per a infants, publicats en la Biblioteca Patufet: <i>De quan les bèsties parlaven</i> (1907) i <i>Encara parlen les bèsties</i> (1909). Durant dinou anys va exercir de secretari general de la revista <i>BA</i> (Barcelona Atracció), una revista que tenia com a objectiu principal situar Barcelona en l'òrbita turística de l'època. L'edició era a càrrec de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona (SAF), sota la direcció de Manuel Folch i Torres. El 1913 funda l'Esbart Teatral de Castellar del Vallès, i el 1914 és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Barcelona. El 1915, per iniciativa de Josep Baguñà i Gaietà Cornet, inicia els «Espectacles Patufet» a la Sala Mercè. Als quaranta anys, va començar a estudiar dret i, un cop acabada la carrera, el 1918, va impartir classes a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. La seva mort prematura, el 1928, als cinquanta-i-un anys, va commoure profundament els germans, pels quals havia estat un referent i un guia. El 1930 es publica a títol d'homenatge pòstum el recull de poesia <i>Encens i mirra</i>.</p> | |
| dc.description | <p>A l'inici del teatre de Manuel Folch i Torres hi ha el «teatre familiar», aquelles representacions escèniques que ideava amb els seus germans per als veïns durant les llargues temporades d'estiu a Pedralbes, a casa del seu oncle Francesc Folch i Brossa. La seva obra dramàtica inclou comèdies (<i>De bon tremp</i>, <i>Duetto</i>, <i>Les ales de cera</i>, <i>Un interior</i>,<i> </i><i>L'oncle rector</i>,<i> Dissabte de glòria</i>, <i>La germaneta</i>), sainets (<i>Extrems que es toquen</i> i <i>Un joc de cartes o Memorialistes amb lletra menuda</i>) i obres per a infants (<i>Jesús és nat o el Bon rabadà</i>, <i>La invenció de la Mare de Déu de Montserrat</i> i <i>Sant Ramon</i>).</p> | |
| dc.identifier | 1962 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2655 | |
| dc.local.estrena | <p>25 abril 1901. <i>La cugula</i>. Teatre Novetats, Barcelona. <br /> 14 febrer 1905. <i>De bon tremp</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona.<br />6 octubre 1905. <i>Un interior</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona.<br />8 maig 1906. <i>Duetto</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona. <br />5 octubre 1906. <i>La sàvia casualitat</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona.<br />9 abril 1908. <i>Les ales de cera</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona<br />Març 1909. <i>Un joc de cartes o Memorialistes amb lletra menuda</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona.<br /> 16 febrer 1910. <i>Reixes enfora</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona.<br />7 novembre 1910. <i>Extrems que es toquen</i>. Teatre Català (Romea), Barcelona.<br /> 10 maig 1911. <i>L'oncle rector.</i> Teatre Català (Romea), Barcelona.<br /> 25 maig 1912. <i>Dissabte de glòria</i>. Teatre de Catalunya, Barcelona.<br /> 26 desembre 1914. <i>A sang i foc</i>. Centre Castellarenc, Castellar del Vallès.<br /> 1915. <i>La invenció de la Mare de Déu de Montserrat</i>.<br /> 14 novembre 1915. <i>Jesús és nat o el bon rabadà</i>. Sala Mercè, Barcelona.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>De bon tremp</i>. Barcelona: Àlvar Verdaguer, 1905.<br /><i></i><i>Un interior</i>. Barcelona: Llibreria Baguñà, 1905.<br /> <i>La cugula.</i> Camprodon: Imp. P. Aubert, 1906.<br /><i>Duetto.</i> Barcelona: Llibreria Baguñà, 1906.<br /> <i>La sàvia casualitat.</i> Barcelona: Llibreria Baguñà, 1906.<br /> <i>L'oncle rector.</i> Barcelona: s. d., 1906, 1911 i 1934.<br /> <i>Les ales de cera.</i> Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1908.<br /> <i></i><i>Un joc de cartes o Memorialistes amb lletra menuda</i>. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1909.<br /> <i>Extrems que es toquen.</i> Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1910.<br /> <i></i><i>La germaneta</i>. Barcelona: Salvador Bonavia, 1912 i 1915.<br /> <i>Dissabte de glòria.</i> Barcelona: Salvador Bonavia, 1912.<br /> <i>A sang i a foc.</i> Barcelona: Impr. d’Art, 1915.<br /> <i></i><i>Reixes enfora</i>. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1923.</p> <p>Teatre publicat a la premsa:<br />Fragment de <i>La cugula</i> (acte III, escena VII). A: <i>Catalunya Artística</i>, núm. 47 (1901), p. 236.<br /><i>De bon tremp. </i>A:<i> Catalunya Artística </i>(1902).<br /><i>De bon tremp. </i>A: <i>El Poble Català</i> (1905).<br /><i>Les ales de cera.</i> A: <i>De tots colors</i> (1908).<br /><i>Extrems que es toquen. </i>A:<i> De tots colors </i>(1910).<br /><i>L'oncle rector</i>. A: <i>De tots colors</i> (1911).<br /><i>De bon tremp</i>. A: <i>De tots colors</i> (1911).<br />Fragment de <i>La germaneta. </i>A: <i>El Teatre Català</i> (1912).<br />Escena de <i>A sang i a foc. </i>A:<i> El Teatre Català</i> (1915).</p> <p><span style="font-size: 12pt;"><br /> </span></p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Manuel Folch i Torres (creative commons) | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://fundaciofolchitorres.org/inici/index.php">Fundació Folch i Torres</a></li> <li><a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027319.xml">Gran Enciclopèdia Catalana</a></li> <li>Rius Xirgu, Xavier, «Manuel Folch i Torres». <<a href="http://margaritaxirgu.es/vivencia3/132/132.htm">http://margaritaxirgu.es/vivencia3/132/132.htm> </a>[Consulta: 30 novembre 2016].</li> </ul> <p><strong>Fonts iconogràfiques: </strong></p> <p><a href="http://www.teatreromeapropietat.cat/ca/fotos-teatre/segle-xx/category/1481-manuel-folch-i-torres">Galeria històrica de fotos del segle <span class="small-caps">xx</span> del Teatre Romea</a>, Manuel Folch i Torres.</p> | |
| dc.source | <p><i>Manuel Folch i Torres. Els homes d’en Patufet</i>, pròlegs de Narcís Oller i Manuel Marinel·lo, IV, Barcelona: Editorial David, s. d. [1925].</p> <p><span class="small-caps">Jardí</span>, Enric. <i>Els Folch i Torres i la Catalunya del seu temps.</i> Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc; <span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria (ed.). <i>Dramatúrgia al País de les Meravelles? I Simposi sobre teatre infantil i juvenil</i>. Lleida: Punctum; GELCC, 2008.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Manuel Folch i Torres |