Lluïsa de Moran
| dc.contributor.author | Joan Puig i Ferreter | |
| dc.creator | Guillem-Jordi Graells | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T15:12:28Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Personatge central de <i>La dama enamorada</i>, de Joan Puig i Ferreter, drama estrenat i editat en una primera versió en cinc actes (1908), revisat posteriorment i de manera successiva en tres actes (1924 i 1928).</p> <p style="text-align: justify;">Lluïsa, una rica propietària vídua, és en el centre d'un triangle constituït amb el seu fill Víctor, feble i malaltís, i un jove vagabund que s'està a la propietat, Abel, pel qual va creixent una admiració per part de la dama que es converteix en amor, en bona part per la passió que ha atiat en el jove. La sospita de la naturalesa d'aquestes relacions provoca la gelosia del fill i diversos incidents fan que Abel vulgui tornar al seu vagabundatge, sobretot arran de la reaparició del seu company d'aventures, el Llarg de Camins, mentre que Lluïsa prova de retenir-lo.</p> <p style="text-align: justify;">En la primera versió, el suïcidi de Víctor, en el tercer acte, provoca el deteriorament posterior de la relació Lluïsa-Abel i la fugida final d'aquest, mentre que en la versió definitiva ambdós esdeveniments se succeeixen precipitadament en el desenllaç. Basada en les experiències reals de vagabundatge de l'autor pels camins de França, en una possessió de la Borgonya, l'obra desenvolupa la passió amorosa entre desiguals, l'atracció intel·lectual que deriva en amor, la recerca de l'amor-protector cap a una persona més madura i, encara, alguns elements tòpics del Modernisme català, com ara la figura del vagabund lliure i idealista.</p> <p style="text-align: justify;">El personatge central femení de l'obra va ser esbossat d'alguna manera en la Marta de <i>La dama alegre</i> (1904), en una versió més frívola i lleugera, i encara va tornar a ser desenvolupat en la Isaura de <i>La dama de l'amor feréstec</i> (1921), d'idèntic arravatament sensual. En la versió definitiva, suggerida i interpretada per l'actriu Mercè Nicolau, l'obra esdevingué de repertori, cosa que no havia succeït, tot i l'èxit de crítica, amb la versió original, de dimensions excessives. Va ser objecte d'una versió televisiva el 1974, amb Paquita Ferràndiz en el paper, i de reposicions el 1982, amb Carme Fortuny, i el 2001, amb Carme Elias.</p> | |
| dc.identifier | 1004 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/13 | |
| dc.peudefoto | La dama enamorada. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, 8 novembre - 30 desembre 2001. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation.ispartof | La dama enamorada | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Casacuberta</span>, Margarida. «<i>La dama enamorada</i>, un drama modern»<i>.</i> A: <i>La dama enamorada</i>. Barcelona: Proa: TNC, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Costa</span>, Jaume. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Puig i Ferreter</span>, Joan. <i>La dama enamorada</i>. Barcelona: Edicions 62, 1965. (Antologia Catalana; 14).</p> <p><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi. «La producció dramàtica de Joan Puig i Ferreter». A: <span class="small-caps">Puig i Ferreter</span>, Joan. <i>Teatre complet, 1.</i> Tarragona: Arola, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi. «Notes per a un estudi de <i>La dama enamorada</i>». <i>Estudios escénicos</i>, núm. 14 (1972).</p> | |
| dc.title | Lluïsa de Moran |