Teatre Calvo-Vico / Teatre Granvia
| dc.coverage | 7-6-1888: Teatre Calvo-Vico; 1893: Teatre de la Granvia; 1909-1918: Teatre Granvia | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 664 | |
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:44Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">El Teatre Calvo Vico s'inaugura el 7 de juny de 1888, en plena Exposició Universal, amb caràcter popular. El nom era un homenatge als seus directors, dues glòries de l’escena espanyola: Rafael Calvo i Antonio Vico.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">L'edifici original era de fusta, modest en la seva estructura i la seva decoració. La sala disposava d'un pati de butaques per a 2.000 localitats. L'entrada principal, situada al xamfrà amb el carrer de Llúria, donava per un costat al vestíbul de la sala i al gran saló del cafè i, per l'altre, a espais de serveis. Una altra entrada des del carrer de Llúria permetia d'accedir directament a l'escenari.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">Al principi de setembre de 1893, l'empresa liderada per Calvo i Vico en cedí la gestió a la Gran Compañía Castellana-Catalana, dirigida per Antoni Tutau, que emprengué una petita reforma del local a càrrec de l'arquitecte Miquel Madorell i Rius. Canvià el nom pel de Teatre de la Granvia. El 1909 va ser reedificat segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall, i l'establiment millorà la seva estructura i decoració. Finalment es quedà amb el nom de Teatre Granvia. El 1918 el teatre tancà definitivament les portes i fou enderrocat l'any 1919 per construir-hi el Ritz, un hotel modern de gran categoria.</p> | |
| dc.description | <p>El Teatre Calvo-Vico, a l'inici, es va dedicar sobretot al gènere de la sarsuela, que gaudia en aquell moment del suport d’un ampli sector de públic. Tot i això, en la vetllada inaugural s'hi va presentar <em>El gran Galeoto</em>, drama en tres actes de José Echegaray, un homenatge al teatre castellà.</p> <p>El 1892 morí el gran Rafael Calvo i el seu germà Ricardo el substituí i posà en escena comèdies divertides, que van conviure amb obres de companyies comicolíriques, a més d'alguna peça de teatre en català, com la <em>Casa de nines</em>, de Henrik Ibsen, el 1893.</p> <p>Al Granvia també s'oferiren algunes sessions de cinema a partir de 1911, encara que programades de manera esporàdica, alternades amb obres teatrals, amb preeminència del gènere líric.</p> | |
| dc.identifier | 1295 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2071 | |
| dc.peudefoto | Planol del teatre Granvia que va existir entre 1909-1918 a la cantonada del carrer Llúria amb Gran via de les Corts Catalanes a Barcelona (Catalunya), obra de Joaquim Raspall (desaparegut). Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Caballé y Clós</span>, Tomás. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Evocaciones históricas barcelonesas. Los teatros de Barcelona durante la Exposición Universal de 1888</em>. Barcelona: Fomento de la Producción Española, 1942.</p> <p><span class="small-caps">Munsó Cabús</span>, Joan. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Els cinemes de Barcelona</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995. </p> <p><span class="small-caps">Ossorio y Gallardo</span>, Carlos. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Douze jours à Barcelone: guide illustré</em>. Barcelona: Neotipia, 1908.</p> <p> </p> | |
| dc.title | Teatre Calvo-Vico / Teatre Granvia |